Rutes Culturals - La Talaia - Alcudia Mallorca

Consorci · Contacta · Links · Imatges · Idiomes: Català

Platges d`Alcúdia (Mallorca)

A prop

Natura

La Talaia

Aquesta excursió pretén mostrar-vos la Talaia, el punt més alt del municipi a què s'accedeix travessant l'Àrea Natural de la Victòria, actualment preservada per la Llei dels Espais Naturals de les Illes Balears. L'excursió té una distància d'uns 3 Km i parteix de l'ermita de la Victòria.

RECORREGUT EXCURSIÓ

Partim de l'Ermita de la Victòria (Per arribar a la Victòria vegeu excursió 1 – d'Alcúdia a la Victòria).

- Prenem el camí que puja a la Talaia. Després de 15 minuts caminant i després d'una revolt tancat surt un caminoi a mà esquerra amb la indicació “Penya del Migdia”.

- Ignoram el senyal i continuam pel mateix camí. Aquesta via donarà al pla de la Talaia davall una gran penya. D'aquí surt un caminoi que puja fins a un replà, ja quasi a dalt de tot.

- Des d'aquest replà encara surt una branca a l'esquerra que davalla cap al puig del Boc i el Coll Baix. Continuam 5 minuts més per amunt i arribam a la Talaia d'Alcúdia, el punt més alt del municipi.

Al cim de la muntanya la Talaia, a 446 metres d'altura i dominant les dues badies que envolten el terme municipal, trobam una torre. Són les restes de la Talaia de la Victòria, la construcció es va iniciar l'any 1567 i va ser derrocada definitivament l'any 1936. La construcció formava part del conjunt de torres i talaies disposades en punts estratègics del litoral per a vetlar la costa i transmetre els avisos de perill mitjançant senyals de fum durant el dia i de foc en la nit. L'estratègia permetia comunicar ràpidament les notícies, fins que arribaven al centre de comandament que estava a Palma.

Aquest sistema va ser perfeccionat a darreries del segle XVI per Joan Binimelis, prevere, matemàtic i astrònom mallorquí i era semblat al que estava establert en altres costes mediterrànies per afrontar l'amenaça turca. Des de la Talaia també es transmetien missatges a la ciutat d'Alcúdia, mitjançant banderes que onejaven en la part alta d'un pal.

La torre era de planta circular, amb una sola habitació damunt la qual se situava la teulada, defensada amb una paret sobre una mènsula. La porta d'accés estava a una certa altura i s'hi accedia amb una escala de fusta i una corda, que es retiraven en cas de perill. Damunt la porta i per completar la defensa, s'obria una finestra amb un matacà. Feien guàrdia dos vigilants que només disposaven d'armes lleugeres, ja que la seva missió no era defensiva.