Ciutat Romana de Pollentia

L´arribada del romans a l´illa de Mallorca l´any 123 a.C., comandats pel general Quint Cecili Metel, va suposar la fundació a Alcúdia de la ciutat de Pollentia. La ciutat es troba al nord-est de l´illa de Mallorca, en una estratègica elevació situada al principi de l´istme que separa les actuals badies de Pollença i Alcúdia. La seva situació privilegiada li permetia el control marítim de les dues badies.

Els romans van imposar el seu nou ordre polític i social i van donar a conèixer una nova cultura als habitants de les illes i una nova llengua: el llatí. Les illes van passar a dependre d´una nova província romana: la Hispània Citerior. El procés de substitució progressiva de la cultura talaiòtica existent per la romana imposada, es coneix com a romanització.

Es van implantar nous models urbanístics i va aparèixer la vida urbana per primera vegada. La ciutat de Pol·lèntia ha deixat vestigis suficients per demostrar que va ser una ciutat netament romana i que en els segles I, II i principis del III, va conèixer moments d´esplendor. Exemple clar d´aquest fet és l´existència del teatre, una infraestructura de la qual només podien gaudir determinades ciutats.

Les excavacions

La història de les excavacions de Pol·lèntia s´inicia en el primer quart del segle XX sota l´impuls i gestió de la Societat Arqueològica Lul·liana. Des de llavors, moltes han estat les persones i institucions que han dedicat el seu esforç a desenterrar una civilització que va viure aproximadament dos mil·lennis a les nostres contrades.

Podem destacar les figures dels professors Gabriel Llabrés Quintana i Rafael Isasi en els anys 20 i del professor Lluís Amorós en els 40 i 50. A darreries dels 50, amb la creació del Centre Arqueològic Hispanoamericà sota el mecenatge de la Fundació William Bryant, comença una etapa d´estabilitat én què destaquen les figures dels directors d´excavació Arribas, Tarradell i el nord-americà W. Woods.

Durant aquests primers trenta anys s´excaven tres grans cases a l´àrea de la Portella (la del Cap de Nina, la dels Dos Tresors i la casa del Nord-oest). La parcel·la coneguda com a Can Reiners, s´identifica com a fòrum de la ciutat i s’hi troba un temple capitolí, dos templets i una àrea comercial porticada.

A partir dels anys 90, la Fundació W. Bryant deixa progressivament l´activitat i l´Ajuntament d´Alcúdia, en col·laboració amb el Consell de Mallorca, impulsa la consolidació de les àrees excavades, el tancament del recinte i el projecte d´incorporació del fòrum. Totes aquestes actuacions, juntament amb la dinamització del jaciment i la creació del Consorci de la Ciutat Romana de Pol·lèntia a finals dels 90, fan possible que les tasques d´excavació no s´aturin i que Pol·lèntia ocupi el lloc que mereix en la història de Mallorca.

La visió que tenim avui en dia de Pol·lèntia és molt parcial, ja que només s´ha excavat una petita part del total de la ciutat. Inicialment es va pensar que la ciutat tenia unes dimensions d´entre 10 i 12 hectàrees; però les intervencions arqueològiques dels darrers anys, han demostrat que n’havia de tenir devers 16 o potser més.

L'estructura de la ciutat

Pol·lèntia és una ciutat romana de nova planta, planificada amb un traçat hipodàmic o de plànol ortogonal que organitza el disseny dels carrers en angle recte, creant una quadrícula de carrers paral·lels i perpendiculars, com en altres ciutats de les províncies romanes.

Destaquen el carrer Porticat i les tres cases esmentades abans (àrea de la Portella i el fòrum, on hi havia els edificis destinats a l´activitat mercantil, una zona destinada al culte a diversos déus, representada per diversos temples.

El subministrament d´aigua es feia a través d´un aqüeducte que venia de les muntanyes de Ternelles, a Pollença.

Hi ha una necròpolis imperial situada fora de les murades tal com era habitual en aquesta època. Existia doncs, la necessitat de defensar la ciutat, cosa que testifiquen els dos recintes de murades que es coneixen dels segles III i V d.C. i de les quals queden alguns fragments.

El fòrum de Pol·lèntia era una plaça pública que s´erigia com el centre polític, social, econòmic i religiós de la ciutat. S´hi localitzen els edificis principals.

S´observen restes del temple Capitolí dedicat a Júpiter, Juno i Minerva (l´edifici més gran) i també de dos petits temples dedicats a altres deïtats no identificades encara. Un carrer porticat i un conjunt de Tabernae (petits comerços) formaven la part comercial, on també hi havia altres estructures entre les quals destaca un edicle, que actualment centra bona part de les investigacions arqueològiques.

El Teatre Romà

El teatre romà de Pol·lèntia, construït al vessant d'una petita muntanya proper a la ciutat, data de finals del s.I d.C. Fins que no va ser desenterrat el 1952, els especialistes pensaven que era un amfiteatre o un teatre grec, ja que estava excavat a la roca.

 

Conserva part dels elements bàsics d'un teatre romà (lleugerament diferent a un grec): les grades, l'orquestra i l'escenari. El teatre es plantejava com un edifici unitari dividit en dos àmbits funcionals: les grades i l'espai escènic, que estaven separats per l'Orchestra. Les grades (cavea en llatí) eren semicirculars, tenien passadissos per a la circulació dels espectadors i escales radials. L'orquestra era semicircular i acollia als alts magistrats i notables de la ciutat. L'escena (scaena) o escenari era rectangular i estava totalment excavada a la roca i una mica més elevada que l'orquestra. Es conserva també el proscaenium, espai propi per a la funció, amb 5 forats per encaixar pilars de fusta.

 

Més tard seria utilitzat com a necròpolis de la ciutat.

 

En els últims anys s'ha tornat a donar vida al teatre ia l'estiu, una mostra teatral que ja compta amb un gran nombre de seguidors, manté viu l'esperit lúdic dels nostres avantpassats.

On és?